Hola, ja estaveu esperant-me, ho sé. Bé, en aquesta primera intervenció meua… he decidit començar a contar desde que la història començà a formar-se per a nosaltres i com passarem a ser part de la gentola que avuí en dia som. Ahi va.
Any 2002, convocatòria de la banda de la federació. I va entrar a formar part el fagotista Josep (Sullivan), va ser el primer en formar part oficial de l’event. A mitjan convocàtoria, concretament per a l’encontre realitzat a Murcia va fer acte d’aparició Manolo (jo, Alies Pinyolà segons m’he enterat enguany). Dos dels elements que actualment formem part de la federal. He intentat recordar el programa, però sé que alguna se m’oblidarà. Eren: Raspeig, Manual del perfecte inoportú, Terra Mítica i no sé que més. Primer encontre de la federal superat.
Any 2003. Un altra convocàtoria i allí estèvem novament Josep i Manolo, segon any d’un i primer oficial de l’altre. Programa: espectacular. Sense nom. Raices, Passacaglia, La Vall de la Murta, Iridiscències simfòniques,… el millor programa. En quan a persontages… Josep, Manolo, Jaume (percussió), i una quantitat més de gentola… que no acabaria mai.
Any 2004: Tercer any i començàvem a guanyar-nos un respecte entre la gent. Aquest any el programa va ser no molt destacat. Només el gran director FOFITO o Belda. Lo que si que cal destacar és que a la penya s’unia José Vila, trompa, un que venia nou i que prompte se va fer un més del disfrute i la perversió. També va fer la seua primera aparició Ernest (conegut com ASSMAN), ventura, Santi, José Vicente, el mateix secretari actual A. Escalera i companyia, i més gent per ahí. Del encontre… Uns quants dies en Moraira i un viatget de luxe a Santiago de compostela, que cal destacar l’autobus que tenia goteres i ens costava anar en el paraigües obert i del viatge resaltar que sobre no portar gran programa, vam ser els millors i la primera gran festa de disfrasos, en un corredor de l’albergue, un fred que pelava i un aigua que queia que no ens va amargar la festa.
Any 2005: El més gran de tots. Quantes figures hi van haver aquest any, maree. Josep, Manolo, Enric (trompa), Vila (trompa), Paola (trompa), Oscar (trompa, Wally), Javi (tuba), Amparo (trompa, cello), Ernest (clarinet), Rafa (clarinet, bombero), Jordi (Iborra, clarinet), Rafa (clarinet), Victor (percussió), Jaume (percussió), més apart tota la gentola de Banyeres i altres racons però com he dit no puc posar a tots, així que ningú s’ofenga que jo m’enrecorde de tots.
El programa… Només destacar La leyenda de la Malinche i la marxa mora de Talens, no recorde el nom. Respecte als encontres Moraira va ser gran, una setmana completa i botellon cada nit, i la banda sonava cada dia, que bò. Encara que lo millor estava per vindre, ixe viatge a Amposta i la festa de disfresses en un corredor que no cabiem tres junts agarrrats. El pitjor record, Albatera, cada mosquit del tamany del meu cap i tots unflats.
Any 2006: Personalment el pitjor per a mi, no per contingut musical sino per la pallisa d’assajos, la grabació del CD i el mateix director, el Senyor Henry Addams. El programa impressionant, no cal dir que no: El Monte de las Animas, Vents del Garbí, Movements (sobraven els deu primers minuts).
Aparicions estelars d’enguany: El crack Hector (Morelainen), Vicent (Popper), Javi Borrachera, Alba (Cello), Alba (percussió), i per a variar molts més. I a última hora, Bàrbara (trompa).
Respecte a l’encontre, perduts per Bunyol, concretament Alborache, sense res més que fer que aguantar-nos i fotre’s.
Any 2007: L’últim de tots, la nominació de l’Habitació de l’Amor, i el millor any de tots junt al 2005. Ja se nota que la gent es coneix i això sempre ajuda. Encontre: Hotel Bali dos caps de setmana i viatge a Santa Cruz de Tenerife. Tot pintava bé per a aquest any. Programa: States of Mind, La quinta del Sordo, La Vila d’Enguera, Dança Colorista. Bon programa sense dubte.
Incorporacions destacades: Elena (fagot), Abraham (clarinet), Bàrbara (ja oficial), i el mestre el més gran Don Fco. José Martinez només conegut com a KIKO (trompa). Ahh, i m’oblidava d’un el filòsof més reconegut i el personatge més gran encara que ningú: Jesús el de la trompa (BO-CHAN).
Tots tenim al cap encara aquest any que hem deixat i lo bé que ens ho hem passat. L¡hotel Bali va ser el millor, botellons, disco, festa, i bon rollo general, però el viatge a Tenerife se n’ix. Primer la festa, i segon… la mega festa de disfresses que ens vam montar (organitzada per l’habitació de l’Amor) i que aquesta vegada no va ser en el corredor d’un albergue ni a l’hotel, no no, va ser “en plena calle”, menuda festorra.
I finalment per acabar, només comentar tota la gent que avuí en dia formem la família federal més unida: Josep, Manolo, Kiko, Hector, Jesus, Rafa, Barbara, Elena, Abraham, Vila, Vicent, Borrachera, i algú més que m’oblidaré segurament.
Ara a esperar a aquest any 2008 i vore les sorpreses que ens depararà a gran familia federal.
P.D: En altre article aclararem alguna queixa o error que puga haver i parlarem de l’habitació de l’Amor, la seua constitució, integrants i la coordinació.
